domingo, 28 de noviembre de 2010

Bruce Nauman ( Body Art i Video Art)

Bruce Numan (1941), és un artista americà, encara que actualment viu a Nuevo Mèxico. Treballa el Body Art i el Video Art. Encara que ha experimentat  amb:  fotografia, video, escultura, performance, neó, dibuix, etc.
Quan treballa el Body Art utilitza el seu propi cos.


















Una de les seves obres elaborada amb llums de neó.
Marcel Duchamp

Marcel Duchamp ( 28 de juliol de 1887- 2 d'octubre de 1968) Va néixer a una família d'artistes parisencs. El seu germà  Raymond Duchamp Villon, escultor cubista i el seu germanastre Jacques Villon, pintor. Marcel es va iniciar al mon de l'art quan va començar a visitar l'acadèmia Julian a París. Per llavors va realitzar una pintura en la qual podem trobar detalls impressionistes, fauvistes, cubistes i futuristes.
Posteriorment, de l'any 1908 a 1912 va realitzar obres rellevants, molt valorades posteriorment, on es pot veure com s'allunya del cubisme, per apropar-se al futurisme. Com Nu Descendant un escalier nº 2 (1912), actualment exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Aquesta mateixa obra, va ser exposada a les Galeries Dalmau a Barcelona a l'any 1912.
A partir de 1914 Marcel, deixa a un costat la pintura, per centrar-se als ready-made, el seu propi art. Roda de bicicleta (1913) o La Font (1917), la obra era un urinari posat de l'inrevés, signat sota el nom de R.Mutt. Aquesta obra va ser rebutjada per la Society of Independent Artists, de la qual ell era membre del jurat, que més tard va abandonar.  
Duchamp, avui es considerat un artista Dada.

lunes, 8 de noviembre de 2010

Fundació Joan Miró. Pipilotti Rist

La Fundació Miró, presenta l’exposició “Sentiments electrònics” de l’artista Pipilotti Rist, guanyadora de el Premi Joan Miró 2009.
Els treballs de la suïssa Pipilotti, acostumen a tractar temes com la sexualitat, el cos humà o la natura. Però el fet que la fa destacar és la originalitat que utilitza a cadascuna de les seves obres úniques i plenes de color, i a la vegada la senzillesa que la caracteritza.

A la primera de les sales, on comença l’exposició amb dos projeccions, “Per què te’n vas?”, i “Xucla el meu oceà”. En aquesta última mentres ens podem estirar al terra,(com a la majoria de sales), podem sentir una cançó de fons, interpretada per Pipilotti.

Si seguim el recorregut trobarem una sala on es projecta, “Gravetat, sigues amiga meva”.

“Dona de pluja”, vol crear una espècie d’atmosfera amb la natura.
Per últim, la mostra acaba amb, “Sota els estels”, aquesta obra, donació de Han Nefkens, formarà part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró.



Exposició permanent MACBA. Gilberto Zorio - Per purificare le parole


Dintre de la exposició permanent que vam tenir la oportunitat de visitar al Museu d'art contemporani de Barcelona, vam trobar una nombrosa col·lecció d’adquisicions, en la qual no trobem cap ordre cronològic ni geogràfic. En un primer moment les obres exposades no tenen res en comú, (deixant de banda que la majoria d'artistes son sud-americans). Però el principal objectiu de l'exposició és fer que l'espectador trobi aquest punt en comú. 

 L’obra que més em va sorprendre va ser "per purificare le parole" de Gilberto zorio.
Forma part d’una sèrie d’escultures que l’autor inicia a l’any 1969 i totes porten el mateix títol.
L’objectiu de l’autor és utilitzar instruments funcionals, que l’espectador qüestioni les funcions originals i ampliar la recerca de nous suggeriments.



Autor: Gilberto Zorio- Adorno Micca ( Itàlia 1944)
Títol: Per purificare le parole
Materials: Jabalines de coure, suport de ferro, contenidor de vidre amb lacre i alcohol etílic.
Mides: 250 X 120 cm
Adquisició:  1984




domingo, 7 de noviembre de 2010

Paral·lel Benet Rossell. MACBA

Benet Rossell és un artista molt peculiar. En tot moment a la seva exposició vol que l’espectador pugui percebre la  seva manera de veure el món tan diferent. L’exposició en tot moment el  que vol és tractar d’entendre la manera que té  l’artista de veure el món.
Va estudiar a Madrid  economia. Va viatjar a París on va contactar amb l’art i on col·laborarà amb un grup d’artistes catalans.
L’exposició es troba a la  segona planta de l’edifici i consta de varies sales. La majoria de les obres són pel·lícules i cal·ligrafies o micrografies. Peró sobretot   dedica una especial atenció al treball cinematogràfic.
Rambla 24 h (1980/2010), es una de les seves obres exposades al MACBA. Consta de dos pantalles en cada una d’elles s’exposa l’enregistrament del primer minut de cada una de les 24 hores del dia,  a una es projecta l’enregistrament de l’any 1981 i a l’altre l’enregistrament d’aquest mateix any.
Glaçons,  es una altre de les obres exposades. Fets amb resina de poliester contenen  dintre, mosques, fotos, colors... Els portava a les butxaques de la seva gavardina i el tirava als gots de la gent, ell diu que era una manera de fer “Micro performances”.
A la segona sala, trobem dos pantalles gegants, una a cada un dels extrems de la sala, a una de les pantalles veiem camps construïts per lletres i a l’altre tota una ciutat formada per lletres. Ell mateix va dir que és un pagès de l’art, que cultiva art, i la ciutat per ell és un material trobat del qual se n’aprofita.





Benet Rossell a una entrevista.

jueves, 28 de octubre de 2010

Obra de Joan Miró.
Retrat d’una vaileta 1919
Oli damunt paper damunt tela
34,8 x 27 cm
Donació Joan Prats








Aquest quadre és el que més em va agradar de tota l’exposició de les obres de Miró. Em va sorprendre molt ja què s’allunya molt de el surrealisme de Miró. L’artista utilitza formes molt geomètriques. Des de la meva opinió sembla com si la nena hagués deixat de mirar a l’espectador, mira més enllà d’ell.

lunes, 27 de septiembre de 2010

Enquadrament

Imatge Original.



He escollit aquest fragment de la foto ja que la xemeneia és l'element més destacat de la imatge.




Aquest fragment l’he escollit  ja què destaca amb el cel de fons


Aquesta paret taronja era una de les parts que més destacava de la fotografia, per això he volgut seleccionar-la.




Aquests vidres són una de les parts què més reflexa una de les parts de la fabrica per això les he escollit.
 

El cel és l’única part de la natura que entra en contacte amb els objectes a la fotografia

lunes, 20 de septiembre de 2010

Imatges Roca Umbert

 
Imatge: 1
Enquadrament:  Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista:  Pla tres quarts, picat.
Distancia:  Pla mig
Profunditat de camp:  Molta
Tractament  llums i colors: Hi ha molta llum, encara que no es poden apreciar ombres  a la imatge.
Efectes òptics:  L’edifici es veu molt més gran del que es en realitat.
Imatge : 2
Enquadrament:  Vertical
Fora de camp:  No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista:  Picat
Distancia:  Pla mig
Profunditat de camp:  Molta
Tractament llums i colors: Hi ha molta llum, ja que es poden observar ombres.
Efectes òptics:  La finestra es totalment simètrica i l’edifici es veu com si augmentes de forma de la part inferior a la superior.
Imatge 3:  
Enquadrament:  Horitzontal
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista: Picat
Distancia:  Pla general
Profunditat de camp:  Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors:  Hi ha llum suficient com per que es puguin observar ombres.
Efectes òptics:  Al ser un pla picat, la torre es veu molt més allargada.


Imatge 4:
Enquadrament:  Vertical
Fora de camp:  No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista:  Picat
Distancia : Pla detall
Profunditat de camp:  Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: En el moment de la foto hi havia molta llum, però no es pot veure a la imatge.
Efectes òptics:  Al ser un pla picat, els elements es veuen més allargats

 
Imatge 5:
Enquadrament:  Horitzontal
Fora de camp:  No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors:  Hi havia poca llum.
Efectes òptics:  L’edifici es veu molt més gran.
 

Imatge 6:
Enquadrament:  Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista:  Picat, pla tres quarts
Distancia: pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia poca llum
Efectes òptics: L’edifici es veu molt més ample
 
Imatge 7:
Enquadrament:  Horitzontal
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista:  Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molta llum, però al venir d’un costat la imatge es veu fosca.
Efectes òptics:  Els elements que apareixen es veuen molt més grans, per la posició de la càmera  

Imatge 8:

Enquadrament:  Vertical
Fora de camp:  Hi ha molt poc fora de camp
Punt de vista:  Pla tres quarts
Distancia: Primer pla
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molta llum, però no donava directe
Efectes òptics: No hi ha cap efecte òptic destacable

Imatge 9:
Enquadrament:  Vertical
Fora de camp: Hi ha molts elements
Punt de vista:  Vertical
Distancia: Pla general
Profunditat de camp: Hi ha molta profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molt llum, per aquesta raó es veu tan bé el reflexa al vidre
Efectes òptics:  Els reflexes són l’efecte òptic més destacable

 
Imatge 10:
 Enquadrament: Vertical
Fora de camp: Hi ha poc fora de camp
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors:  Hi havia molt llum i es pot apreciar a la imatge
Efectes òptics:   No hi ha cap efecte òptic destacable