Atretzzo

Atretzzo.

Els que fem l'atretzzo, ens hem repartit la feina entre tots. Alguns farem una capa, d’altres samarretes i altres complements, però tots farem en conjunt també una de les parts d’una disfressa per la complexitat de l’objecte. Jo personalment, soc la responsable de fer una de les samarretes i un complement que un dels nens portarà al cap. Per la samarreta havia pensat fer uns canvis a una samarreta llisa, dibuixant a sobre. Vull fer una plantilla que simuli escates o taques com si fos la pell del animal i representar-les a la samarreta amb pintures o esprai, de una gama de colors semblant. Per el complement del cap, tinc diferents idees però encara no se segur com fer-lo. Havia pensat que fos de una gama de colors diferents als de la samarreta, i així que destaques més, i fos més difícil descobrir a quina mena d’animal o ésser es el personatge. En quant a l’objecte que hem de fer entre tots, tinc alguna idea, però encara hem de posar-nos d’acord.
Primer hem de practicar amb coses que tinguem a casa, i més tard quan ja tinguem la idea clara i com o volem fer, posarem tot en comú, i entre tots decidirem els materials i els comprarem.
Tots tenim els esbossos fets, però , els penjarem més tard a els nostres blogs. 

Guió del video

1.       Idea inicial: Una persona esta davant del mar,concretament davant d’un port, el de Barcelona,  mentrestant  se sent la seva veu en  “off” recitant un poema, que son els sentiments i en el que aquell moment li passa pel cap.

Storyline: Una persona, la mateixa que grava el vídeo, esta mirant el mar i els peixos que hi ha dintre l’aigua. Mentrestant se sent la seva veu en off recitant el poema. Al final de l’últim vers del poema el pla de la càmera s’aixeca i es pot veure tot el port.

Escaleta

1.       Nombre de seqüències  1

2.       2. Títol representatiu de la seqüència

Títol i contingut de la seqüència

1.       Davant del mar, i el món segueix voltant.

Contingut:  Hi ha una persona davant del mar i grava el que esta veient, peixos nedant. També se sent la seva veu recitant uns versos.

Guió literari/ tractament de la història

És migdia. El dia es solejat i una persona davant del mar grava el que esta veien, uns peixos nedant.  La persona que grava segueix observant els peixos, i de fons se sent la seva veu recitant uns versos que pertanyen a un poema. Aquests versos parlen de les coses o sentiments que li fan sentir malament, o li frustren. Dintre d’aquestes coses, apareixen, classes socials, comportaments, persones que passen per una situació concreta, o fins i tot, objectes. Al final de l’últim vers, el narrador explica que es troba davant del mar i mentrestant el món segueix voltant, i es en aquest moment quan es veu la imatge del port de Barcelona i un vaixell navegant. 

CaixaForum. L'efecte del cine

Vam tenir l'oportunitat d'assistir a l'exposició de Caixa Forum, L'efecte del cine." Il·lusió, realitat i imatge en moviment." Aquesta, parla sobre l'influencia del cinema en les nostres vides a diari, ja que, no cal anar al cinema o veure la pel·lícula del diumenge a la tarda per el televisor, trobem cinema tant al telefon mòbil, com al metro, com a alguns establiments.

L'exposició es centra sobretot en el videoart, que es una altre forma d'art, generalment en moviment. Mitjançant el video, fer reflexionar a l'espectador sobre un tema que proposa l'artista utilitzant la tecnologia video, ja sigui electromagnètica o digital.

Alguns dels artistes més reconeguts que es troben a l'exposició son, Christoph Girardet, Andy Warhol i  Teresa Hubbard.

Personalment una de les coses que més em va cridar l'atenció amb l'exposició, es reconeixer artistes, i adonar-me de tot l'aprenentatge rebut durant aquest any. 

Meridià Granollers anys 70, Art de concepte i acció!

Als anys 70, S.XX, Granollers es torna el punt de llança dels artistes catalans, centrats en el conceptisme, gràcies al CID ( centro de iniciativas y turismo de la comarca del Vallés).
En l'art conceptual l'espectador ha de treure conclusions, per tant, l'objecte d'art, es a dir, l'obra es des-materialitza i té més importància l'idea i el procés. Els mateixos artistes el defineixen com art efímer, art pobre... ja que, les obres no han de ser perdurables, i moltes de elles són:  fetes amb materials de rebuig, happenings o performances. A Granollers, s'esdevenen 2 happenings importants, els dos al 1972, un d'ells organitzat per Dalí. Alguns dels artistes més importants dintre d'aquest moviment són Jordi Benito, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre d'altres.

L'obra que més em va agradar o més em va cridar l'atenció de les exposades va ser, Transformación del hielo en agua mediante el calor del cuerpo, (1972) de Jordi Benito. Eran una serie de unes 10 fotos, en que l'artista agafava un tros de gel amb la ma i amb la calor de la ma s'anava desfent i queia en un got de vidre.

Aquesta exposició m'ha servit, personalment, per adornar-me que no hi ha tanta diferència de l'art als anys 70 a l'art actual. Tot i que han passat més de 40 anys. D'avegades creiem, que el que estem fent es innovar, i només estem transformant les coses del nostre voltant com van fer molts artistes anys enrere.

Tercer trimestre. Curt d'un minut.

http://www.youtube.com/watch?v=gvmraYSTxZQ

Turbine generation.

Reflexió projecte turbine generation.
Personalment, crec que el projecte turbine, ha estat molt encertat. Hem agut de preparar tot un projecte personal a partir d'una obra de l'artista Ai Weiwei, "pipas de girasol". Crec que en general tothom a aportat tot el que ha pogut. Una de les coses que més m'ha agradat personalment, es compartir la mateixa idea amb tres persones de la meva classe, i tirar entre totes la nostre “obra” endavant. Potser el resultat final no va estar el que volíem exactament, però el més important va estar el procés, i tots els canvis que vam efectuar abans d'arribar al projecte final.

Proves escaner