Bruce Nauman ( Body Art i Video Art)

Bruce Numan (1941), és un artista americà, encara que actualment viu a Nuevo Mèxico. Treballa el Body Art i el Video Art. Encara que ha experimentat  amb:  fotografia, video, escultura, performance, neó, dibuix, etc.
Quan treballa el Body Art utilitza el seu propi cos.

Una de les seves obres elaborada amb llums de neó.

Marcel Duchamp

Marcel Duchamp ( 28 de juliol de 1887- 2 d'octubre de 1968) Va néixer a una família d'artistes parisencs. El seu germà  Raymond Duchamp Villon, escultor cubista i el seu germanastre Jacques Villon, pintor. Marcel es va iniciar al mon de l'art quan va començar a visitar l'acadèmia Julian a París. Per llavors va realitzar una pintura en la qual podem trobar detalls impressionistes, fauvistes, cubistes i futuristes.
Posteriorment, de l'any 1908 a 1912 va realitzar obres rellevants, molt valorades posteriorment, on es pot veure com s'allunya del cubisme, per apropar-se al futurisme. Com Nu Descendant un escalier nº 2 (1912), actualment exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Aquesta mateixa obra, va ser exposada a les Galeries Dalmau a Barcelona a l'any 1912.
A partir de 1914 Marcel, deixa a un costat la pintura, per centrar-se als ready-made, el seu propi art. Roda de bicicleta (1913) o La Font (1917), la obra era un urinari posat de l'inrevés, signat sota el nom de R.Mutt. Aquesta obra va ser rebutjada per la Society of Independent Artists, de la qual ell era membre del jurat, que més tard va abandonar.  

Duchamp, avui es considerat un artista Dada.

Còmic

Fundació Joan Miró. Pipilotti Rist

La Fundació Miró, presenta l’exposició “Sentiments electrònics” de l’artista Pipilotti Rist, guanyadora de el Premi Joan Miró 2009.
Els treballs de la suïssa Pipilotti, acostumen a tractar temes com la sexualitat, el cos humà o la natura. Però el fet que la fa destacar és la originalitat que utilitza a cadascuna de les seves obres úniques i plenes de color, i a la vegada la senzillesa que la caracteritza.

A la primera de les sales, on comença l’exposició amb dos projeccions, “Per què te’n vas?”, i “Xucla el meu oceà”. En aquesta última mentres ens podem estirar al terra,(com a la majoria de sales), podem sentir una cançó de fons, interpretada per Pipilotti.

Si seguim el recorregut trobarem una sala on es projecta, “Gravetat, sigues amiga meva”.

“Dona de pluja”, vol crear una espècie d’atmosfera amb la natura.
Per últim, la mostra acaba amb, “Sota els estels”, aquesta obra, donació de Han Nefkens, formarà part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró.

Exposició permanent MACBA. Gilberto Zorio - Per purificare le parole

Dintre de la exposició permanent que vam tenir la oportunitat de visitar al Museu d'art contemporani de Barcelona, vam trobar una nombrosa col·lecció d’adquisicions, en la qual no trobem cap ordre cronològic ni geogràfic. En un primer moment les obres exposades no tenen res en comú, (deixant de banda que la majoria d'artistes son sud-americans). Però el principal objectiu de l'exposició és fer que l'espectador trobi aquest punt en comú. 

 L’obra que més em va sorprendre va ser "per purificare le parole" de Gilberto zorio.

Forma part d’una sèrie d’escultures que l’autor inicia a l’any 1969 i totes porten el mateix títol.

L’objectiu de l’autor és utilitzar instruments funcionals, que l’espectador qüestioni les funcions originals i ampliar la recerca de nous suggeriments.

Autor: Gilberto Zorio- Adorno Micca ( Itàlia 1944)

Títol: Per purificare le parole

Materials: Jabalines de coure, suport de ferro, contenidor de vidre amb lacre i alcohol etílic.

Mides: 250 X 120 cm

Adquisició:  1984

Paral·lel Benet Rossell. MACBA

Benet Rossell és un artista molt peculiar. En tot moment a la seva exposició vol que l’espectador pugui percebre la  seva manera de veure el món tan diferent. L’exposició en tot moment el  que vol és tractar d’entendre la manera que té  l’artista de veure el món.

Va estudiar a Madrid  economia. Va viatjar a París on va contactar amb l’art i on col·laborarà amb un grup d’artistes catalans.

L’exposició es troba a la  segona planta de l’edifici i consta de varies sales. La majoria de les obres són pel·lícules i cal·ligrafies o micrografies. Peró sobretot   dedica una especial atenció al treball cinematogràfic.

Rambla 24 h (1980/2010), es una de les seves obres exposades al MACBA. Consta de dos pantalles en cada una d’elles s’exposa l’enregistrament del primer minut de cada una de les 24 hores del dia,  a una es projecta l’enregistrament de l’any 1981 i a l’altre l’enregistrament d’aquest mateix any.

Glaçons,  es una altre de les obres exposades. Fets amb resina de poliester contenen  dintre, mosques, fotos, colors... Els portava a les butxaques de la seva gavardina i el tirava als gots de la gent, ell diu que era una manera de fer “Micro performances”.

A la segona sala, trobem dos pantalles gegants, una a cada un dels extrems de la sala, a una de les pantalles veiem camps construïts per lletres i a l’altre tota una ciutat formada per lletres. Ell mateix va dir que és un pagès de l’art, que cultiva art, i la ciutat per ell és un material trobat del qual se n’aprofita.





Benet Rossell a una entrevista.