Als anys 70, S.XX, Granollers es torna el punt de llança dels artistes catalans, centrats en el conceptisme, gràcies al CID ( centro de iniciativas y turismo de la comarca del Vallés).
En l'art conceptual l'espectador ha de treure conclusions, per tant, l'objecte d'art, es a dir, l'obra es des-materialitza i té més importància l'idea i el procés. Els mateixos artistes el defineixen com art efímer, art pobre... ja que, les obres no han de ser perdurables, i moltes de elles són: fetes amb materials de rebuig, happenings o performances. A Granollers, s'esdevenen 2 happenings importants, els dos al 1972, un d'ells organitzat per Dalí. Alguns dels artistes més importants dintre d'aquest moviment són Jordi Benito, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre d'altres.
L'obra que més em va agradar o més em va cridar l'atenció de les exposades va ser, Transformación del hielo en agua mediante el calor del cuerpo, (1972) de Jordi Benito. Eran una serie de unes 10 fotos, en que l'artista agafava un tros de gel amb la ma i amb la calor de la ma s'anava desfent i queia en un got de vidre.
Aquesta exposició m'ha servit, personalment, per adornar-me que no hi ha tanta diferència de l'art als anys 70 a l'art actual. Tot i que han passat més de 40 anys. D'avegades creiem, que el que estem fent es innovar, i només estem transformant les coses del nostre voltant com van fer molts artistes anys enrere.
No hay comentarios:
Publicar un comentario