Atretzzo.
Els que fem l'atretzzo, ens hem repartit la feina entre tots. Alguns farem una capa, d’altres samarretes i altres complements, però tots farem en conjunt també una de les parts d’una disfressa per la complexitat de l’objecte. Jo personalment, soc la responsable de fer una de les samarretes i un complement que un dels nens portarà al cap. Per la samarreta havia pensat fer uns canvis a una samarreta llisa, dibuixant a sobre. Vull fer una plantilla que simuli escates o taques com si fos la pell del animal i representar-les a la samarreta amb pintures o esprai, de una gama de colors semblant. Per el complement del cap, tinc diferents idees però encara no se segur com fer-lo. Havia pensat que fos de una gama de colors diferents als de la samarreta, i així que destaques més, i fos més difícil descobrir a quina mena d’animal o ésser es el personatge. En quant a l’objecte que hem de fer entre tots, tinc alguna idea, però encara hem de posar-nos d’acord.
Primer hem de practicar amb coses que tinguem a casa, i més tard quan ja tinguem la idea clara i com o volem fer, posarem tot en comú, i entre tots decidirem els materials i els comprarem.
Tots tenim els esbossos fets, però , els penjarem més tard a els nostres blogs.
viernes, 7 de octubre de 2011
viernes, 17 de junio de 2011
Guió del video
1. Idea inicial: Una persona esta davant del mar,concretament davant d’un port, el de Barcelona, mentrestant se sent la seva veu en “off” recitant un poema, que son els sentiments i en el que aquell moment li passa pel cap.
Storyline: Una persona, la mateixa que grava el vídeo, esta mirant el mar i els peixos que hi ha dintre l’aigua. Mentrestant se sent la seva veu en off recitant el poema. Al final de l’últim vers del poema el pla de la càmera s’aixeca i es pot veure tot el port.
Escaleta
1. Nombre de seqüències 1
2. 2. Títol representatiu de la seqüència
Títol i contingut de la seqüència
1. Davant del mar, i el món segueix voltant.
Contingut: Hi ha una persona davant del mar i grava el que esta veient, peixos nedant. També se sent la seva veu recitant uns versos.
Guió literari/ tractament de la història
És migdia. El dia es solejat i una persona davant del mar grava el que esta veien, uns peixos nedant. La persona que grava segueix observant els peixos, i de fons se sent la seva veu recitant uns versos que pertanyen a un poema. Aquests versos parlen de les coses o sentiments que li fan sentir malament, o li frustren. Dintre d’aquestes coses, apareixen, classes socials, comportaments, persones que passen per una situació concreta, o fins i tot, objectes. Al final de l’últim vers, el narrador explica que es troba davant del mar i mentrestant el món segueix voltant, i es en aquest moment quan es veu la imatge del port de Barcelona i un vaixell navegant.
CaixaForum. L'efecte del cine
Vam tenir l'oportunitat d'assistir a l'exposició de Caixa Forum, L'efecte del cine." Il·lusió, realitat i imatge en moviment." Aquesta, parla sobre l'influencia del cinema en les nostres vides a diari, ja que, no cal anar al cinema o veure la pel·lícula del diumenge a la tarda per el televisor, trobem cinema tant al telefon mòbil, com al metro, com a alguns establiments.
L'exposició es centra sobretot en el videoart, que es una altre forma d'art, generalment en moviment. Mitjançant el video, fer reflexionar a l'espectador sobre un tema que proposa l'artista utilitzant la tecnologia video, ja sigui electromagnètica o digital.
Alguns dels artistes més reconeguts que es troben a l'exposició son, Christoph Girardet, Andy Warhol i Teresa Hubbard.
Personalment una de les coses que més em va cridar l'atenció amb l'exposició, es reconeixer artistes, i adonar-me de tot l'aprenentatge rebut durant aquest any.
domingo, 5 de junio de 2011
Meridià Granollers anys 70, Art de concepte i acció!
Als anys 70, S.XX, Granollers es torna el punt de llança dels artistes catalans, centrats en el conceptisme, gràcies al CID ( centro de iniciativas y turismo de la comarca del Vallés).
En l'art conceptual l'espectador ha de treure conclusions, per tant, l'objecte d'art, es a dir, l'obra es des-materialitza i té més importància l'idea i el procés. Els mateixos artistes el defineixen com art efímer, art pobre... ja que, les obres no han de ser perdurables, i moltes de elles són: fetes amb materials de rebuig, happenings o performances. A Granollers, s'esdevenen 2 happenings importants, els dos al 1972, un d'ells organitzat per Dalí. Alguns dels artistes més importants dintre d'aquest moviment són Jordi Benito, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre d'altres.
L'obra que més em va agradar o més em va cridar l'atenció de les exposades va ser, Transformación del hielo en agua mediante el calor del cuerpo, (1972) de Jordi Benito. Eran una serie de unes 10 fotos, en que l'artista agafava un tros de gel amb la ma i amb la calor de la ma s'anava desfent i queia en un got de vidre.
Aquesta exposició m'ha servit, personalment, per adornar-me que no hi ha tanta diferència de l'art als anys 70 a l'art actual. Tot i que han passat més de 40 anys. D'avegades creiem, que el que estem fent es innovar, i només estem transformant les coses del nostre voltant com van fer molts artistes anys enrere.
En l'art conceptual l'espectador ha de treure conclusions, per tant, l'objecte d'art, es a dir, l'obra es des-materialitza i té més importància l'idea i el procés. Els mateixos artistes el defineixen com art efímer, art pobre... ja que, les obres no han de ser perdurables, i moltes de elles són: fetes amb materials de rebuig, happenings o performances. A Granollers, s'esdevenen 2 happenings importants, els dos al 1972, un d'ells organitzat per Dalí. Alguns dels artistes més importants dintre d'aquest moviment són Jordi Benito, Magda González, Paco Merino i Albert Granado, entre d'altres.
L'obra que més em va agradar o més em va cridar l'atenció de les exposades va ser, Transformación del hielo en agua mediante el calor del cuerpo, (1972) de Jordi Benito. Eran una serie de unes 10 fotos, en que l'artista agafava un tros de gel amb la ma i amb la calor de la ma s'anava desfent i queia en un got de vidre.
Aquesta exposició m'ha servit, personalment, per adornar-me que no hi ha tanta diferència de l'art als anys 70 a l'art actual. Tot i que han passat més de 40 anys. D'avegades creiem, que el que estem fent es innovar, i només estem transformant les coses del nostre voltant com van fer molts artistes anys enrere.
jueves, 2 de junio de 2011
lunes, 2 de mayo de 2011
Turbine generation.
Reflexió projecte turbine generation.
Personalment, crec que el projecte turbine, ha estat molt encertat. Hem agut de preparar tot un projecte personal a partir d'una obra de l'artista Ai Weiwei, "pipas de girasol". Crec que en general tothom a aportat tot el que ha pogut. Una de les coses que més m'ha agradat personalment, es compartir la mateixa idea amb tres persones de la meva classe, i tirar entre totes la nostre “obra” endavant. Potser el resultat final no va estar el que volíem exactament, però el més important va estar el procés, i tots els canvis que vam efectuar abans d'arribar al projecte final.
Personalment, crec que el projecte turbine, ha estat molt encertat. Hem agut de preparar tot un projecte personal a partir d'una obra de l'artista Ai Weiwei, "pipas de girasol". Crec que en general tothom a aportat tot el que ha pogut. Una de les coses que més m'ha agradat personalment, es compartir la mateixa idea amb tres persones de la meva classe, i tirar entre totes la nostre “obra” endavant. Potser el resultat final no va estar el que volíem exactament, però el més important va estar el procés, i tots els canvis que vam efectuar abans d'arribar al projecte final.
viernes, 14 de enero de 2011
jueves, 9 de diciembre de 2010
domingo, 28 de noviembre de 2010
Bruce Nauman ( Body Art i Video Art)
Bruce Numan (1941), és un artista americà, encara que actualment viu a Nuevo Mèxico. Treballa el Body Art i el Video Art. Encara que ha experimentat amb: fotografia, video, escultura, performance, neó, dibuix, etc.
Quan treballa el Body Art utilitza el seu propi cos.
Una de les seves obres elaborada amb llums de neó.
Quan treballa el Body Art utilitza el seu propi cos.
Una de les seves obres elaborada amb llums de neó.
Marcel Duchamp
Marcel Duchamp ( 28 de juliol de 1887- 2 d'octubre de 1968) Va néixer a una família d'artistes parisencs. El seu germà Raymond Duchamp Villon, escultor cubista i el seu germanastre Jacques Villon, pintor. Marcel es va iniciar al mon de l'art quan va començar a visitar l'acadèmia Julian a París. Per llavors va realitzar una pintura en la qual podem trobar detalls impressionistes, fauvistes, cubistes i futuristes.
Posteriorment, de l'any 1908 a 1912 va realitzar obres rellevants, molt valorades posteriorment, on es pot veure com s'allunya del cubisme, per apropar-se al futurisme. Com Nu Descendant un escalier nº 2 (1912), actualment exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Aquesta mateixa obra, va ser exposada a les Galeries Dalmau a Barcelona a l'any 1912.
A partir de 1914 Marcel, deixa a un costat la pintura, per centrar-se als ready-made, el seu propi art. Roda de bicicleta (1913) o La Font (1917), la obra era un urinari posat de l'inrevés, signat sota el nom de R.Mutt. Aquesta obra va ser rebutjada per la Society of Independent Artists, de la qual ell era membre del jurat, que més tard va abandonar.
Duchamp, avui es considerat un artista Dada.
Marcel Duchamp ( 28 de juliol de 1887- 2 d'octubre de 1968) Va néixer a una família d'artistes parisencs. El seu germà Raymond Duchamp Villon, escultor cubista i el seu germanastre Jacques Villon, pintor. Marcel es va iniciar al mon de l'art quan va començar a visitar l'acadèmia Julian a París. Per llavors va realitzar una pintura en la qual podem trobar detalls impressionistes, fauvistes, cubistes i futuristes.
Posteriorment, de l'any 1908 a 1912 va realitzar obres rellevants, molt valorades posteriorment, on es pot veure com s'allunya del cubisme, per apropar-se al futurisme. Com Nu Descendant un escalier nº 2 (1912), actualment exposada al Museu d'Art de Filadelfia. Aquesta mateixa obra, va ser exposada a les Galeries Dalmau a Barcelona a l'any 1912.
A partir de 1914 Marcel, deixa a un costat la pintura, per centrar-se als ready-made, el seu propi art. Roda de bicicleta (1913) o La Font (1917), la obra era un urinari posat de l'inrevés, signat sota el nom de R.Mutt. Aquesta obra va ser rebutjada per la Society of Independent Artists, de la qual ell era membre del jurat, que més tard va abandonar.
jueves, 11 de noviembre de 2010
lunes, 8 de noviembre de 2010
Fundació Joan Miró. Pipilotti Rist
La Fundació Miró, presenta l’exposició “Sentiments electrònics” de l’artista Pipilotti Rist, guanyadora de el Premi Joan Miró 2009.
Els treballs de la suïssa Pipilotti, acostumen a tractar temes com la sexualitat, el cos humà o la natura. Però el fet que la fa destacar és la originalitat que utilitza a cadascuna de les seves obres úniques i plenes de color, i a la vegada la senzillesa que la caracteritza.
A la primera de les sales, on comença l’exposició amb dos projeccions, “Per què te’n vas?”, i “Xucla el meu oceà”. En aquesta última mentres ens podem estirar al terra,(com a la majoria de sales), podem sentir una cançó de fons, interpretada per Pipilotti.
Si seguim el recorregut trobarem una sala on es projecta, “Gravetat, sigues amiga meva”.
“Dona de pluja”, vol crear una espècie d’atmosfera amb la natura.
Per últim, la mostra acaba amb, “Sota els estels”, aquesta obra, donació de Han Nefkens, formarà part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró.
Els treballs de la suïssa Pipilotti, acostumen a tractar temes com la sexualitat, el cos humà o la natura. Però el fet que la fa destacar és la originalitat que utilitza a cadascuna de les seves obres úniques i plenes de color, i a la vegada la senzillesa que la caracteritza.
A la primera de les sales, on comença l’exposició amb dos projeccions, “Per què te’n vas?”, i “Xucla el meu oceà”. En aquesta última mentres ens podem estirar al terra,(com a la majoria de sales), podem sentir una cançó de fons, interpretada per Pipilotti.
Si seguim el recorregut trobarem una sala on es projecta, “Gravetat, sigues amiga meva”.
“Dona de pluja”, vol crear una espècie d’atmosfera amb la natura.
Per últim, la mostra acaba amb, “Sota els estels”, aquesta obra, donació de Han Nefkens, formarà part de la col·lecció de la Fundació Joan Miró.
Exposició permanent MACBA. Gilberto Zorio - Per purificare le parole
Dintre de la exposició permanent que vam tenir la oportunitat de visitar al Museu d'art contemporani de Barcelona, vam trobar una nombrosa col·lecció d’adquisicions, en la qual no trobem cap ordre cronològic ni geogràfic. En un primer moment les obres exposades no tenen res en comú, (deixant de banda que la majoria d'artistes son sud-americans). Però el principal objectiu de l'exposició és fer que l'espectador trobi aquest punt en comú.
L’obra que més em va sorprendre va ser "per purificare le parole" de Gilberto zorio.
Forma part d’una sèrie d’escultures que l’autor inicia a l’any 1969 i totes porten el mateix títol.
L’objectiu de l’autor és utilitzar instruments funcionals, que l’espectador qüestioni les funcions originals i ampliar la recerca de nous suggeriments.
Autor: Gilberto Zorio- Adorno Micca ( Itàlia 1944)
Títol: Per purificare le parole
Materials: Jabalines de coure, suport de ferro, contenidor de vidre amb lacre i alcohol etílic.
Mides: 250 X 120 cm
Adquisició: 1984
domingo, 7 de noviembre de 2010
Paral·lel Benet Rossell. MACBA
Benet Rossell és un artista molt peculiar. En tot moment a la seva exposició vol que l’espectador pugui percebre la seva manera de veure el món tan diferent. L’exposició en tot moment el que vol és tractar d’entendre la manera que té l’artista de veure el món.
Va estudiar a Madrid economia. Va viatjar a París on va contactar amb l’art i on col·laborarà amb un grup d’artistes catalans.
L’exposició es troba a la segona planta de l’edifici i consta de varies sales. La majoria de les obres són pel·lícules i cal·ligrafies o micrografies. Peró sobretot dedica una especial atenció al treball cinematogràfic.
Rambla 24 h (1980/2010), es una de les seves obres exposades al MACBA. Consta de dos pantalles en cada una d’elles s’exposa l’enregistrament del primer minut de cada una de les 24 hores del dia, a una es projecta l’enregistrament de l’any 1981 i a l’altre l’enregistrament d’aquest mateix any.
Glaçons, es una altre de les obres exposades. Fets amb resina de poliester contenen dintre, mosques, fotos, colors... Els portava a les butxaques de la seva gavardina i el tirava als gots de la gent, ell diu que era una manera de fer “Micro performances”.
A la segona sala, trobem dos pantalles gegants, una a cada un dels extrems de la sala, a una de les pantalles veiem camps construïts per lletres i a l’altre tota una ciutat formada per lletres. Ell mateix va dir que és un pagès de l’art, que cultiva art, i la ciutat per ell és un material trobat del qual se n’aprofita.
Benet Rossell a una entrevista.
Benet Rossell a una entrevista.
jueves, 28 de octubre de 2010
Obra de Joan Miró.
Retrat d’una vaileta 1919
Oli damunt paper damunt tela
34,8 x 27 cm
Donació Joan Prats
34,8 x 27 cm
Donació Joan Prats
Aquest quadre és el que més em va agradar de tota l’exposició de les obres de Miró. Em va sorprendre molt ja què s’allunya molt de el surrealisme de Miró. L’artista utilitza formes molt geomètriques. Des de la meva opinió sembla com si la nena hagués deixat de mirar a l’espectador, mira més enllà d’ell.
lunes, 27 de septiembre de 2010
Enquadrament
Imatge Original.
He escollit aquest fragment de la foto ja que la xemeneia és l'element més destacat de la imatge.
Aquest fragment l’he escollit ja què destaca amb el cel de fons
Aquesta paret taronja era una de les parts que més destacava de la fotografia, per això he volgut seleccionar-la.
Aquests vidres són una de les parts què més reflexa una de les parts de la fabrica per això les he escollit.
El cel és l’única part de la natura que entra en contacte amb els objectes a la fotografia
lunes, 20 de septiembre de 2010
Imatges Roca Umbert
Imatge: 1
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista: Pla tres quarts, picat.
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Molta
Tractament llums i colors: Hi ha molta llum, encara que no es poden apreciar ombres a la imatge.
Efectes òptics: L’edifici es veu molt més gran del que es en realitat.
Imatge : 2
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Molta
Tractament llums i colors: Hi ha molta llum, ja que es poden observar ombres.
Efectes òptics: La finestra es totalment simètrica i l’edifici es veu com si augmentes de forma de la part inferior a la superior.
Imatge 3:
Enquadrament: Horitzontal
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible.
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla general
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi ha llum suficient com per que es puguin observar ombres.
Efectes òptics: Al ser un pla picat, la torre es veu molt més allargada.
Imatge 4:
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista: Picat
Distancia : Pla detall
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: En el moment de la foto hi havia molta llum, però no es pot veure a la imatge.
Efectes òptics: Al ser un pla picat, els elements es veuen més allargats
Imatge 5:
Enquadrament: Horitzontal
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia poca llum.
Efectes òptics: L’edifici es veu molt més gran.
Imatge 6:
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista: Picat, pla tres quarts
Distancia: pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia poca llum
Efectes òptics: L’edifici es veu molt més ample
Imatge 7:
Enquadrament: Horitzontal
Fora de camp: No hi ha molt fora de camp visible
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molta llum, però al venir d’un costat la imatge es veu fosca.
Efectes òptics: Els elements que apareixen es veuen molt més grans, per la posició de la càmera
Imatge 8:
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: Hi ha molt poc fora de camp
Punt de vista: Pla tres quarts
Distancia: Primer pla
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molta llum, però no donava directe
Efectes òptics: No hi ha cap efecte òptic destacable
Imatge 9:
Enquadrament: Vertical
Fora de camp: Hi ha molts elements
Punt de vista: Vertical
Distancia: Pla general
Profunditat de camp: Hi ha molta profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molt llum, per aquesta raó es veu tan bé el reflexa al vidre
Efectes òptics: Els reflexes són l’efecte òptic més destacable
Imatge 10:
Fora de camp: Hi ha poc fora de camp
Punt de vista: Picat
Distancia: Pla mig
Profunditat de camp: Hi ha poca profunditat de camp
Tractament llums i colors: Hi havia molt llum i es pot apreciar a la imatge
Efectes òptics: No hi ha cap efecte òptic destacable
Suscribirse a:
Entradas (Atom)